I ara qué?

Avui 16 d´Octubre de 2016, el Govern Central acaba de publicar que la xifra d´atur ha baixat del 15%, per primera vegada des de 2008. Han passat 8 llargs anys per a poder reconduir la catastròfica xifra, i sense poder dir que la xifra sigui bona, sí dona la sensació que la llarga crisi comença a acabar-se. Han sigut 8 anys en els que Govern darrera Govern s´ha intentat arreglar l economia, primer des de la vessant política, passant per la via jurídica de limitar els dèficits públics, fins i tot reformant la pròpia Carta Magna, i desprès per la via de d’imposició de l´acreedor que veu perillar la seva pròpia posició per incapacitat o voluntat del malalt de fer les coses bé.

Han canviat moltes coses durant aquest anys. Fora de les grans xifres econòmiques, de la misèria que s´ha creat i dels costos de la factura social, s´han donat desprès de tot varius efectes positius, que com a mínim contribuiran a evitar no a que es produeixin les crisi, sino que es torni a repetir una crisi d´aquesta magnitud.

 El primer és que gràcies a la creació de l´oficina de Control Pressupostari europeu els comptes de les administracions públiques vigilant amb lupa que la despesa corrent no sigui finançada a crèdit, i que els projectes d´inversió tenen un anàlisi conforme tenen una rendibilitat econòmica i de desenvolupament i no es basen solament en el criteri electoral. Es a dir, d’acabat la "sopa boba" electoral de crear una piscina municipal, un hospital central, un aeroport i una estació d´AVE per a cada poble, per obtenir vots. Aquest canvi es nota força, fins i tot la pròpia premsa es pregunta de forma natural com s´ha finançat cada obra que s´inaugura,  i fins i tot,  algun periodista s´ha pres la molèstia de recordar als ciutadans quants diners ha aportat de la seva pròpia butxaca per una determinada obra, per d´aquest forma calibrar què es fa amb els seus diners coma contribuent.



La segona, és que el gran fantasma atàvic de l´economia espanyola, el sector exterior, amb tot allò que implica, aprendre idiomes, apostar per la qualitat, creació de xarxes comercials exteriors, per fi ha despegat i comença a mostrar-se una sostinguda balança comercial equilibrada per primera vegada des de el Pla d´estabilització de 1959. Per primera vegada això ha portat a demanar millorar la nostre productivitat revisant entre d´altres quëstions la formació, i la inversió exterior, però també els horaris laborals. S´està imposant la tendència, a dinar a la una i sortir de la feina a les 5 de la tarda, no ja per compaginar la vida familiar, sinó per a treballar de debò les hores en que s´està a la feina, i no perden el temps entre cafetito i cafetito " a ver si me llega la hora de salir". Això ha sigut possible, no perquè el treballador ho hagi demanat, sinó per que ha calat el concepte en els accionistes i direcció de que respetar els temps dels empleats,  fer reunions profitoses, i deixar temps als empleats per aportar idees, resulta que és molt rendible.  Ara si més no, quan arriba una comanda o una trucada d´Alemània a les 3 de la tarda resulta que s´atèn  perquè ja dinem a la mateixa hora.

La tercera, és que la Central Europea Bancaria que supervisa tot el sistema financer europeu s´ha creat a imatge de la Reserva Federal americana amb competències pròpies de regulador i interventor, mantenint 12 oficines locals de control, una d´elles l´antic Banc d´Espanya. Això ha donat peu a revitalitzar a l´antic sistema financer espanyol desaparegut per trobar-se immers dins del sistema financer europeu. Per fi las PIMES han pogut finançar les més modestes necessitats de capital no ja d´inversió, sino de circulant, i el que és molt important a gairebé els mateixos costos financers que la resta de PIMES de la UE:
La cuarta, la transparència de l´aplicació de les lleis pressupostàries ha vingut de la mà de l´establiment d´Hisenda pròpia a Catalunya. La correl.lació  del que es gasta amb el que tributa es fa ara força més evident, i això ho agraeixen tots els ciutadans europeus  que tenen clar  quin és el grau de sol.lidaritat interterritorial dins de la Unió.

 L´efecte final és que hem creat més Europa, hem creat mecanismes per a reduir  les possibilitats de malbaratament dels comptes públics, o la creació d´entitats financeres per a benefici propi d´uns pocs com van ser les caixes.

Ara cal saber si podem les bases per a crear oportunitats a les persones en una societat basada en l´esforç i no en la cultura del pelotazo, on els joves que han estudiat, l´emprenedor,  el treballador i els pensionistes puguin tindre una vida digna, sense luxes materials sí, però amb orgull de plena realització personal.